(Castellano) Propuestas económicas para la crisis. Entrevista a Jorge Aniceto Molinari. La Voz de Paysandú, 24‑9‑2019.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) El derecho a criticar.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) De lo simple a lo complejo, de lo complejo a lo simple.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) La moneda nuestra de cada dia.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) ¡Viva Batlle!

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

Picarol al gat.

Picarol al gat.

(Abordant això gris, que sembla la teoria).

Diuen que els ratolins reunits en assemblea per a preservar les seves vides van resoldre per unanimitat posar-li un picarol al gat. El problema va passar a ser llavors qui li posava el picarol al gat. Una mica d’això està passant amb l’acord generalitzat que cal reformar la Seguretat Social. Tots coincideixen i hem escoltat els més variats arguments.

Ara el problema és crucial per a abordar-lo i per a la crisi irreversible de la predominança de la manera de producció capitalista que estem vivint. Per tant som incansables a repetir una i mil vegades els nostres arguments fins que se’ns demostri que estem equivocats o no.

Al febrer del 2006 en plena crisi de la Caixa Bancària participem sobre el tema en «Buscadores», un programa de la Televisió Nacional de l’Uruguai, que ara passa a VTV i això era el que dèiem.

A l’octubre del 2008, el gremi bancari defensant la seva Caixa Bancària, va aconseguir un important acord a nivell del govern que ha permès en aquest sector un equilibri actuarial sustentable i un exemple a analitzar i tenir en compte.

D’altra banda el creixement sostingut de l’economia i els acords salarials han permès que els diferents sectors abastats per la Seguretat Social hagin viscut un període de relativa tranquil·litat i dic relativa perquè no ignoro les conseqüències de la sortides a la Seguretat Social que va originar l’anomenada llei de les afaps amb les seves conseqüències actuals.

Ara avui tots sotgen un panorama ombrívol en la mesura que la crisi econòmica directa, que viu aquesta zona del continent tindrà també conseqüències a l’Uruguai, encara quan hi hagi un nou període de govern per al Front Ampli; nou període per al qual tots en l’oposició semblarien estar d’acord que així succeixi en la mesura que electoralment augmentin la seva influència per a poder decidir en les mesures futures de govern, sense per tant estar implicats en la responsabilitat d’aquest, quan no tenen la menor idea que fer, i més encara amb el que li ve succeint a canvis molt festejats per ells –a l’oposició– en el seu moment, com els de Macri i Bolsonaro.

Aquesta Seguretat Social que avui tenim es correspon a una etapa de desenvolupament capitalista en el món occidental i cristià que està arribant a la seva fi. Tots coincideixen que el problema són els recursos i per tant o s’acovardeixen les prestacions o s’incrementen aquests. En el món capitalista actual això és una disjuntiva de ferro, equació que podríem definir com a indestructible dins de la predominança d’aquesta manera de producció.

Podríem resumir: per a baixar les prestacions es requereixen governs neoliberals confrontants amb el feixisme, per a augmentar els recursos es necessiten governs «populistes» que posin impostos als empresaris o assumeixin des de l’Estat gestions empresarials que en general estan destinades al fracàs.

I llavors qui li posa el picarol al gat?

Per a nosaltres humilment es tracta de comprendre que la Humanitat està en una altra etapa i que per a abordar-la en benefici de la gent necessita reformes universals per a les quals cal construir voluntat política.

Avui estan existint situacions dramàtiques on les necessitats pressupostàries fan que governs sensibles als problemes de la gent hagin de decidir si determinats recursos van per a atendre una població cada vegada més envellida o a les noves generacions, per exemple.

És urgent el canvi de rumb del Banc Mundial, i del Fons Monetari Internacional, en el pla regional entre altres del Banc Interamericà de Desenvolupament i per a això és necessari que els centenars i milers d’intel·lectuals que han estat involucrats en la seva gestió facin l’anàlisi retrospectiva del que ha estat la seva gestió i les seves propostes fallides en el si de la societat humana.

Això pot sorprendre, perquè existeix una «cultura» d’esquerra que cataloga a aquests organismes d’una manera i per sempre: «són l’estendard de la dreta». No desenvolupem falses expectatives, però si sabem que la crisi en el seu curs pot tenir transformacions en la manera d’encarar els problemes que arribats a un determinat punt poden fer eclosió, més encara si som capaços de fer propostes programàtiques correctes i no un compendi de bones intencions que és en el que s’han convertit els programes de les esquerres. La crisi actual és irreversible per a la predominança de la manera de producció capitalista, o algú pot demostrar el contrari?

A l’Uruguai per exemple tenim a una personalitat excepcional com el Comptador Enrique Iglesias, qui ha manifestat la seva preocupació per la incertesa que avui afecta a l’acompliment polític i econòmic dels Estats en el món. No seria el moment d’una cridaanomenat a aquesta reserva intel·lectual del món per a encarar la crisi actual? No es tracta llavors d’un picarol sinó d’abordar a nivell humà una sortida que nosaltres no tenim cap mena de dubte que existeix, i que val la pena transitar-la.

Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 27 d’abril de 2019.

(Castellano) Malevaje.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) Nosotros, la gente.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

(Castellano) Chalecos amarillos.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.