Abordant això gris, que sembla la teoria.

La salvació no és sinó amb tots.

Hi ha companys que es neguen veure la realitat i la dreta usa per a ells les idees nascudes de la derrota de Lenin el 1924, després que la Revolució russa signifiqués una fita en el desenvolupament humà. Somien a construir un socialisme nacional país per país. No veuen que el capitalisme és un sistema que neix, es desenvolupa i inexorablement arriba als seus límits. Que això tal com ho va estudiar Marx fa que arribi fins al darrer racó del Planeta. Amb tal gravetat en la capacitat de comprensió que no poden explicar com el centre del capitalisme es desplaça a la Xina i el seu entorn governada pel Partit Comunista i liderant el lliure comerç en el Món.

Davant d’això hi ha dues conductes nocives per a la societat. Una, usar de les idees d’esquerra per a arribar als llocs ben remunerats, vegetar i tractar de mantenir-los encara fent tasques útils per a la gent, l’altra tractar de trencar tot el que s’ha fet perquè la gent a la fi es revolti i s’imposin les idees d’estatalitzar-ho tot tancant les nostres fronteres. Exemples d’això en cada país sobren.

A l’esquerra li ve bé una sacsejada perquè del seu arbre caigui la fruita podrida. El problema és com fer-lo sense tallar l’arbre, que és allò que la dreta cerca per a mantenir els seus privilegis en la societat.

El problema segueix radicat en el què fer, que només el pot resoldre un programa correcte, que és el que avui no té l’esquerra al Món. Mujica ho va insinuar a l’ONU al setembre del 2013 però després la seva reculada ha estat notòria. Ara no hi ha un altre camí que tornar a plantejar les dues eines essencials per a abordar la crisi: la moneda i els impostos, que són els instruments que avui fa servir la dreta en el Món per a impedir el canvi i tractar de mantenir els seus privilegis encara fent créixer el militarisme i de la seva mà el feixisme. També a ells els hi costa entendre que no hi ha salvació sinó és amb tots com diu una vella cançó espanyola.

Jorge Aniceto Molinari.
Dissabte, 2 de novembre del 2019.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

Tot està encaminat perquè a l’Uruguai continuï governant el Front Ampli.

És més, el Dr. Vázquez, representa avui, en molts terrenys del fer de govern, una millor administració que l’anterior. Un sol exemple: política exterior. Si bé no va haver-hi el plantejament profund i universal de Mujica a l’ONU, que després va oblidar, tampoc van haver-hi errors garrafals com el d’impulsar un secretari per a l’OEA que organitzés la seva activitat amb el comando sud de l’exèrcit dels EUA. La política exterior de l’Uruguai en aquest període ha estat digna.

Allò que ens preocupa és el marc econòmic en el qual es realitza l’activitat política actual. El món està en una profunda crisi ja irreversible de la predominança de la manera de producció capitalista. Existeix un gran avantatge per a poder analitzar globalment un canvi a favor dels pobles i és que el centre del capitalisme es desplaça cap a la Xina i el seu entorn, que lideren a més la política de lliure comerç en el món.

Però, excepte el govern uruguaià, en tot el seu entorn regional no hi ha la mateixa predisposició per a utilitzar aquest avantatge en benefici de la gent. Es pensa en un tancament de les economies que si bé en una primera etapa pot significar un avantatge (succeeix avui amb Trump) després es converteix en una bomba de rellotgeria.

Ara tampoc es pot deixar lliure el mercat, de què es tracta llavors? Que és necessari discutir mesures universals perquè l’economia pugui desenvolupar-se en benefici de la gent.

Jorge Aniceto Molinari.
Dijous, 24 d’octubre de 2019.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

Una altra vegada la tàctica de l’avortament?

Crida l’atenció tant a Xile com abans a l’Equador, i també encara que amb altres ingredients això de Catalunya a Espanya, les armilles grogues a França, que ràpidament en el cas de Xile i l’Equador es fa marxa enrere però, en tots els casos, a manca de definicions es recorre a la violència per a justificar la repressió.

La dreta en el món va mancant cada vegada més de possibilitats democràtiques. El seu programa és ajustar el nivell de vida de la gent en nom d’una rendibilitat econòmica que cada vegada té menys marge. Està molt clar que quan s’articulen moviments socials sòlids com van ser els del PT al Brasil i els de Chávez a Veneçuela l’acció per a desarticular-los ha estat implacable per part de la dreta internacional i si li és necessari la violència terrorista és la seva arma preferida.

Avui veiem que des d’alguns sectors crida l’atenció el no involucrament de sectors d’esquerra en aquest procés. Hi ha incertesa però per sobre totes les coses hi ha manca de programa.

Recordem fins i tot que en un dels pocs moments que es va parlar d’això la Dra. Cristina Kirchner va parlar de tancar l’economia prenent l’exemple de Trump, que humilment per a nosaltres i sabent la importància per a la gent d’un triomf de la seva força política, és un disbarat que no té possibilitats d’aplicar-se.

Estem segurs que el temps ens donarà la raó. El model Trump, a contrapèl de la pròpia història dels EUA, si encara no s’esfondra és per la pròpia inèrcia de l’economia que li està donant un marge de creixement després del qual augurem en perillosa ensulsiada. Aquest és l’origen de la tàctica de l’avortament que per mitjà de la violència terrorista s’intenta avui imposar, enmig de l’augment de les necessitats reals de la gent.

Jorge Aniceto Molinari.
Dilluns, 21 d’octubre del 2019.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.

Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en Espanyol Europeu.