¿Otra vez la táctica del aborto?
Llama la atención tanto en Chile como antes en Ecuador, y también aunque con otros ingredientes lo de Catalunya en España, los chalecos amarillos en Francia, que rápidamente en el caso de Chile y Ecuador se da marcha atrás pero, en todos los casos, a falta de definiciones se recurre a la violencia para justificar la represión.
La derecha en el mundo va careciendo cada vez más de posibilidades democráticas. Su programa es ajustar el nivel de vida de la gente en aras de una rentabilidad económica que cada vez tiene menos margen. Está muy claro de que cuando se articulan movimientos sociales sólidos como fueron los del PT en Brasil y los de Chávez en Venezuela la acción para desarticularlos ha sido implacable por parte de la derecha internacional y si le es necesario la violencia terrorista es su arma preferida.
Hoy vemos que desde algunos sectores llama la atención del no involucramiento de sectores de izquierda en este proceso. Hay incertidumbre pero por sobre todas las cosas hay falta de programa.
Recordemos incluso que en uno de los pocos momentos que se habló de ello la Dra. Cristina Kirchner habló de cerrar la economía tomando el ejemplo de Trump, que humildemente para nosotros y sabiendo la importancia para la gente de un triunfo de su fuerza política, es un disparate que no tiene posibilidades de aplicarse.
Estamos seguros que el tiempo nos va a dar la razón. El modelo Trump, a contrapelo de propia historia de EE.UU., si aún no se derrumba es por la propia inercia de la economía que le está dando un margen de crecimiento luego del cual auguramos en peligroso derrumbe. Este es el origen de la táctica del aborto que por medio de la violencia terrorista se intenta hoy imponer, en medio del aumento de las necesidades reales de la gente.
Jorge Aniceto Molinari.
Lunes, 21 de Octubre de 2019.
Una altra vegada la tàctica de l’avortament?
Crida l’atenció tant a Xile com abans a l’Equador, i també encara que amb altres ingredients això de Catalunya a Espanya, les armilles grogues a França, que ràpidament en el cas de Xile i l’Equador es fa marxa enrere però, en tots els casos, a manca de definicions es recorre a la violència per a justificar la repressió.
La dreta en el món va mancant cada vegada més de possibilitats democràtiques. El seu programa és ajustar el nivell de vida de la gent en nom d’una rendibilitat econòmica que cada vegada té menys marge. Està molt clar que quan s’articulen moviments socials sòlids com van ser els del PT al Brasil i els de Chávez a Veneçuela l’acció per a desarticular-los ha estat implacable per part de la dreta internacional i si li és necessari la violència terrorista és la seva arma preferida.
Avui veiem que des d’alguns sectors crida l’atenció el no involucrament de sectors d’esquerra en aquest procés. Hi ha incertesa però per sobre totes les coses hi ha manca de programa.
Recordem fins i tot que en un dels pocs moments que es va parlar d’això la Dra. Cristina Kirchner va parlar de tancar l’economia prenent l’exemple de Trump, que humilment per a nosaltres i sabent la importància per a la gent d’un triomf de la seva força política, és un disbarat que no té possibilitats d’aplicar-se.
Estem segurs que el temps ens donarà la raó. El model Trump, a contrapèl de la pròpia història dels EUA, si encara no s’esfondra és per la pròpia inèrcia de l’economia que li està donant un marge de creixement després del qual augurem en perillosa ensulsiada. Aquest és l’origen de la tàctica de l’avortament que per mitjà de la violència terrorista s’intenta avui imposar, enmig de l’augment de les necessitats reals de la gent.
Jorge Aniceto Molinari.
Dilluns, 21 d’octubre del 2019.