Los poderes en el Estado.
(Abordando eso gris, que parece la teoría).
Desde Montesquieu los poderes del Estado definidos por él, son tres: Ejecutivo, Legislativo, Judicial. Dicho sea en una frase lo que para la sociedad constituyó una enorme conquista en su avance por lograr formas de equilibrio en su convivencia. A ello hay que agregar el desarrollo de derechos en todos los ámbitos, y si destacáramos uno en particular sería el ejercicio en las naciones del voto secreto y universal que aún tiene serías restricciones y amenazas.
En plena dictadura «cívico-militar» creo que fue uno de mis hijos, que ante el requerimiento del profesor de «Educación Cívico Democrática» contestó que esos poderes eran: el ejército, la marina y la aviación, el profesor optó por validar la respuesta.
Ahora ¿esto sigue siendo así?, porque seguramente para muchos de los «demócratas» este es el catecismo de la democracia, pero la vida es mucho más rica y exige que la analicemos tal cual es, para entender porque esto al parecer tan elemental tiene enormes dificultades para funcionar.
Si hablamos de Estados libres e independientes, en el ejercicio de todas sus potestades, sin duda que equilibrio de los poderes y el desarrollo de estos apoyados en los instrumentos de la democracia, ha sido un enorme avance para la humanidad.
Hoy ya no existen Estados «soberanos», pues sus deudas en constante ascenso, aún en periodos coyunturales de aumento de su economía, dentro de los aumentos generales del capitalismo aún en esta época, se relacionan paralelamente con el envilecimiento de sus monedas. Hoy los instrumentos tecnológicos nos permiten ir a Internet y chequear los datos del endeudamiento o de las emisiones monetarias, para registrar y documentar esto que estamos escribiendo.
¿Entonces como funcionan hoy estos tres poderes, y que otros poderes han surgido frente al hecho real de que el mundo ya hoy no está gobernado en los Estados, sino a través de grandes líneas que elaboran en su pugna los complejos empresariales multinacionales?, para ellos no rige la división de poderes y cuando se dirime algún conflicto, para laudar controversias surgen una cantidad enorme de dificultades para aquellos que pretendan defender el derecho de la gente, incluidos los Estados, entre los cuales las diferencias en los derechos son enormes. Hay por ejemplo quienes pueden fabricar armas nucleares y quienes no, hay quienes pueden bombardear y quienes no, hay quienes pueden incluso publicar planes de sus ejércitos en determinadas zonas del planeta para desestabilizar gobiernos y quiénes no.
Claro alguien me dirá: en mi país hay democracia, yo voto a las autoridades y estas ejercen soberanamente el poder del Estado.
Ahora esto sería así, si el Gobierno del Estado a través de sus tres poderes tradicionales pudiera disponer de su economía. Y la verdad es que hoy ni el Estado «más poderoso» del mundo dispone de su economía, y ni siquiera del poder de la prensa que teniendo una enorme importancia en su poder de hegemonizar está fuertemente controlado por el poder económico, está en sus grandes centros de información a su servicio.
Hoy si recorremos Miami –yo no lo he hecho, pero tengo conocidos que sí- seguramente encontraremos en viejas y nuevas formas de corrupción, incluyendo en ella a algún «revolucionario», la explicación de tanto alarde de riqueza.
Pero no vayamos muy lejos, hagamos lo mismo en nuestra Punta del Este, y no tendremos un panorama diferente y si, hasta la conjunción de «derechistas» e «izquierdistas», de «peronistas» y «antiperonistas», preocupados los que gobiernan fuera de nuestra fronteras por la evasión y la elusión impositiva, el blanqueo de capitales e inda mais.
Entonces toda regla de juego que ayude a la convivencia, combata la corrupción, el lavado de dinero, etc. etc., bienvenida sea, ahora convengamos que en esa lucha los que manejan la moneda y los impuestos siempre llevan las de ganar, aún cuando todos sabemos que los tiempos en que esto sucede se termina, el modo de producción capitalista que predomina hoy en la humanidad necesita que lo ayudemos a morir en paz y el clásico equilibrio de los tres poderes deberá tener otra forma y otra riqueza en su contenido, pues del marco nacional de su desarrollo pasará necesariamente al marco universal donde hoy no rige.
Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 4 de Mayo de 2017.
Els poders a l’Estat.
(Abordant això gris, que sembla la teoria).
Des de Montesquieu els poders de l’Estat definits per ell, són tres: Executiu, Legislatiu, Judicial. Dit sigui en una frase el que per a la societat va constituir una enorme conquesta en el seu avanç per aconseguir formes d’equilibri en la seva convivència. A això cal afegir el desenvolupament de drets en tots els àmbits, i si destaquéssim un en particular seria l’exercici en les nacions del vot secret i universal que encara té serioses restriccions i amenaces.
En plena dictadura «cívic-militar» crec que va ser un dels meus fills, que davant el requeriment del professor de «Educació Cívica Democràtica» va contestar que aquests poders eren: l’exèrcit, la marina i l’aviació, el professor va optar per validar la resposta.
Ara ¿això segueix sent així?, perquè segurament per a molts dels «demòcrates» aquest és el catecisme de la democràcia, però la vida és molt més rica i exigeix que la analitzem tal com és, per entendre perquè això pel que sembla tan elemental té enormes dificultats per funcionar.
Si parlem dels Estats lliures i independents, en l’exercici de totes les seves potestats, sens dubte que equilibri dels poders i el desenvolupament d’aquests recolzats en els instruments de la democràcia, ha estat un enorme avenç per a la humanitat.
Avui ja no existeixen Estats «sobirans», doncs els seus deutes en constant ascens, encara en períodes conjunturals d’augment de la seva economia, dins dels augments generals del capitalisme encara en aquesta època, es relacionen paral·lelament amb la degradació de les seves monedes. Avui els instruments tecnològics ens permeten anar a Internet i revisar les dades de l’endeutament o de les emissions monetàries, per registrar i documentar això que estem escrivint.
Llavors ¿com funcionen avui aquests tres poders, i que altres poders han sorgit davant del fet real que el món ja avui no està governat en els Estats, sinó mitjançant grans línies que elaboren en la seva pugna els complexos empresarials multinacionals?, per ells no regeix la divisió de poders i quan es dirimeix algun conflicte, per laudar controvèrsies sorgeixen una quantitat enorme de dificultats per a aquells que pretenguin defensar el dret de la gent, inclosos els Estats, entre els quals les diferències en els drets són enormes. Hi ha per exemple els que poden fabricar armes nuclears i els que no, hi ha qui poden bombardejar i els que no, n’hi ha que poden fins i tot publicar plans dels seus exèrcits en determinades zones del planeta per desestabilitzar governs i qui no.
És clar algú em dirà: al meu país hi ha democràcia, jo voto a les autoritats i aquestes exerceixen sobiranament el poder de l’Estat.
Ara això seria així, si el Govern de l’Estat mitjançant els seus tres poders tradicionals pogués disposar de la seva economia. I la veritat és que avui ni l’Estat «més poderós» del món disposa de la seva economia, i ni tan sols del poder de la premsa que tenint una enorme importància en el seu poder de hegemonitzar està fortament controlat pel poder econòmic, està a les seves mans grans centres d’informació al seu servei.
Avui si recorrem Miami -jo no ho he fet, però he conegut qui sí- segurament trobarem en velles i noves formes de corrupció, incloent-hi a algun «revolucionari», l’explicació de tant ostentació de riquesa.
Però no anem molt lluny, fem el mateix en la nostra Punta del Este, i no tindrem un panorama diferent i si, fins a la conjunció de «dretans» i «esquerrans», de «peronistes» i «antiperonistes», preocupats els que governen fora de la nostra fronteres per l’evasió i l’elusió impositiva, el blanqueig de capitals i inda mais.
Llavors tota regla de joc que ajudi a la convivència, combati la corrupció, el rentat de diners, etc. etc., benvinguda sigui, ara convinguem que en aquesta lluita els que manegen la moneda i els impostos sempre tenen les de guanyar, tot i que tots sabem que els temps en què això succeeix s’acaba, la manera de producció capitalista que predomina avui a la humanitat necessita que l’ajudem a morir en pau i el clàssic equilibri dels tres poders haurà de tenir una altra forma i una altra riquesa en el seu contingut, ja que el marc nacional del seu desenvolupament passarà necessàriament al marc universal on avui no regeix.
Jorge Aniceto Molinari.
Montevideo, 4 de maig de 2017.