La salud de la gente.
(Abordando eso gris, que parece la teoría).
El avance de la ciencia nos asombra, en contrapartida la organización social, política, empresarial del tema nos preocupa y sentimos, que como en el conjunto de la organización humana existe una profunda crisis también irreversible para este modo que predomina, de organizar la economía y en que a pesar de la incidencia de enormes procesos revolucionarios la salud está inmersa.
Hoy existen condiciones materiales como para llevar digitalmente las historias clínicas de todos los que habitamos el planeta Tierra, pero además por si esto fuera poco, los avances que se han desarrollado en materia de detectar la posibilidad de afecciones para cada ser humano y el tamaño de su costo en relación con el conjunto de la economía no deja de asombrarnos. Ya no son necesarios exámenes que por su erogación eran patrimonio de un sector privilegiado de la sociedad, y sin los cuales le era imposible a los médicos diagnosticar correctamente. Nos atrevemos a decir que la inmensa mayoría de los costosísimos exámenes en corto plazo serán cosa del pasado.
También sabemos que esta circunstancia pone en jaque a la parte de la organización empresarial que hace de la salud un negocio y la vincula con toda la organización empresarial que para el conjunto de la actividad económica existe en el mundo.
¿Entonces por dónde empezar para que esto que hoy es una traba se transforme en algo que beneficie a todos?
Un viejo amigo, algunos años mayor que yo, me lo resumió en una frase de aplicación directa para el Uruguay, gobernado además por un prestigioso médico: «se debe hacer lo mismo en esto de lo que se hizo con las ceibalitas1», el tema me entusiasmó, pues si nuestro país en este terreno puede dar una señal en el mismo sentido de lo que han sido las ceibalitas, con seguridad de que habremos podido aportar un importante granito de arena para el avance del mundo. No es sencillo, pero el desafío es apasionante.
Abundemos, a fines del 2012, en oportunidad de representar con el Consejero Gualberto De León, en Lima, en un congreso de la Asociación Internacional de la Seguridad Social (AISS), a la Caja Bancaria de nuestro país, fuimos partícipes de una disertación del Dr. Ruben Torres, argentino, consultor de la Organización Mundial de la Salud (OMS) quien había colaborado directamente con la Dra. María Julia Muñoz, el Dr. Miguel Fernández Galeano y el Cr. Daniel Olesker en desarrollar el nuevo sistema nacional de salud integrado, implantado en el Uruguay. Tuvimos entonces la oportunidad de expresar el avance que ello había significado pero a la vez nuestra preocupación porque en las actuales circunstancias el costo para el Presupuesto General de la Nación se hacía cada vez más oneroso, en la medida de que las prácticas médicas que se aplicaban, así como la industria de los medicamentos y los instrumentales médicos inducían a ello.
El Dr. Torres a la vez que elogió el ejemplo uruguayo y lo destacó en este evento nos hizo partícipe de la misma preocupación así como de la necesidad de abrir el debate sobre el mismo.
En el Uruguay se ha venido dando un proceso de cierre de servicios médicos dirigidos a núcleos determinados de funcionarios, (Ancap, BHU), producto de lo anterior y de que hoy la atención médica requiere de servicios que ninguna institución, con objetivos específicos, tendría posibilidades propias de presupuestar, lo que en los hechos genera un debate sobre pérdidas de beneficios y privilegios que no sólo son inconducentes sino que no van al meollo del asunto, pero con el inconveniente no menor de que en la filosofía que se aplica actualmente lo general va en desmedro de lo particular.
Debemos decir además que existen desniveles de ingresos y de asistencia, que una salud aplicada al viejo estilo inexorablemente acentúa y la hacen a la larga presupuestalmente inviable.
Nos preocupa además que los actores tomen posiciones cada cual defendiendo su chacra sin comprender la gravedad del problema y la necesidad de encontrar una salida de progreso colectivo, que en este caso el avance de la tecnología se va a encargar de dar en la medida que la sociedad, sus autoridades y sus organizaciones la asuman.
Otro capítulo de enorme importancia en el tema, y que no pocas veces se ha planteado, es el de la libertad individual ante conductas que deben ser asumidas colectivamente, como lo es un examen completo de la situación sanitaria de cada uno.
La libertad individual hoy debe ser defendida en un marco de organización social democrática que permita a cada quién disponer de la información para hacer mejores sus condiciones su vida y hacer con ella lo que considere más conveniente y con buena capacidad social de asesoramiento. Porque además frente al individuo que supuestamente no quiere conocer su verdad sanitaria, está la de los grandes conglomerados empresariales que la disponen para todo aquello que es su negocio, y vaya si es una traba para la salud pública, pues van a la atención del hecho consumado y no de la prevención.
Por último y por ahora, abordemos también el Sistema Nacional de Cuidados, el éxito y el costo de este proyecto muy importante del Gobierno, está muy relacionado con esto que estamos exponiendo, en que cada una de las personas asistidas pueda contar con esta información, para el mejor desarrollo del conjunto del proyecto. Una cosa es presupuestar sabiendo lo que se atiende y una muy otra, atender los hechos consumados. Es una conducta a cambiar, para la cual se necesita también voluntad política.
Jorge Aniceto Molinari,
Lavalleja, 20 de agosto 2017.
Nota:
1El Plan CEIBAL es un proyecto socioeducativo de Uruguay. Fue creado por decreto del 18 de abril de 2007 «con el fin de realizar estudios, evaluaciones y acciones, necesarios para proporcionar un computador portátil a cada niño en edad escolar y a cada maestro de la escuela pública, así como también capacitar a los docentes en el uso de dicha herramienta, y promover la elaboración de propuestas educativas acordes con las mismas». La sigla CEIBAL es un retroacrónimo que significa «Conectividad Educativa de Informática Básica para el Aprendizaje en Línea». Fuente: Wikipedia.
[:ca]La salut de la gent.
(Abordant això gris, que sembla la teoria).
L’avenç de la ciència ens sorprèn, en contrapartida l’organització social, política, empresarial del tema ens preocupa i sentim, que com en el conjunt de l’organització humana hi ha una profunda crisi també irreversible per aquesta manera que predomina, d’organitzar l’economia i en què tot i la incidència d’enormes processos revolucionaris la salut està immersa.
Avui hi ha condicions materials com per portar digitalment les històries clíniques de tots els que habitem el planeta Terra, però a més per si això fos poc, els avenços que s’han desenvolupat en matèria de detectar la possibilitat d’afeccions per a cada ésser humà i la mesura del seu cost en relació amb el conjunt de l’economia no deixa de sorprendre’ns. Ja no són necessaris exàmens que per la seva erogació eren patrimoni d’un sector privilegiat de la societat, i sense els quals li era impossible als metges diagnosticar correctament. Ens atrevim a dir que la immensa majoria dels costosíssims exàmens a curt termini seran cosa del passat.
També sabem que aquesta circumstància posa en escac a la part de l’organització empresarial que fa de la salut un negoci i la vincula amb tota l’organització empresarial que per al conjunt de l’activitat econòmica hi ha al món.
¿Llavors per on començar perquè això que avui és una trava es transformi en alguna cosa que beneficiï a tots?
Un vell amic, alguns anys més gran que jo, m’ho va resumir en una frase d’aplicació directa per a l’Uruguai, governat més per un prestigiós metge: «s’ha de fer el mateix en això del que es va fer amb les ceibalites1», El tema em va entusiasmar, doncs si el nostre país en aquest terreny pot donar un senyal en el mateix sentit del que han estat les ceibalites, amb seguretat que haurem pogut aportar un important granet de sorra per a l’avenç del món. No és senzill, però el repte és apassionant.
Abundem, a finals del 2012, en oportunitat de representar amb el conseller Gualberto De León, a Lima, en un congrés de l’Associació Internacional de la Seguretat Social (AISS), a la Caixa Bancària del nostre país, vam ser partícips d’una dissertació del Dr. Ruben Torres, argentí, consultor de l’Organització Mundial de la salut (OMS) qui havia col·laborat directament amb la Dra. María Julia Muñoz, el Dr. Miguel Fernández Galeano i el Cr. Daniel Olesker a desenvolupar el nou sistema nacional de salut integrat, implantat en l’Uruguai. Vam tenir llavors l’oportunitat d’expressar l’avenç que això havia significat però alhora la nostra preocupació perquè en les actuals circumstàncies el cost per al Pressupost General de la Nació es feia cada cop més onerós, en la mesura que les pràctiques mèdiques que s’aplicaven, així com la indústria dels medicaments i els instrumentals metges induïen a això.
El Dr. Torres alhora que va elogiar l’exemple uruguaià i ho va destacar en aquest esdeveniment ens va fer partícip de la mateixa preocupació així com de la necessitat d’obrir el debat sobre el mateix.
En l’Uruguai s’ha vingut donant un procés de tancament de serveis mèdics dirigits a nuclis determinats de funcionaris, (Ancap, BHU), producte de l’anterior i que avui l’atenció mèdica requereix de serveis que cap institució, amb objectius específics, tindria possibilitats pròpies de pressupostar, el que en els fets genera un debat sobre pèrdues de beneficis i privilegis que no només són inconduents sinó que no van al moll de l’assumpte, però amb l’inconvenient no menor que en la filosofia que s’aplica actualment en general va en detriment d’allò particular.
Hem de dir a més que hi ha desnivells d’ingressos i d’assistència, que una salut aplicada al vell estil inexorablement accentua i la fa a la llarga pressupostàriament inviable.
Ens preocupa més que els actors prenguin posicions cadascú defensant la seva xacra sense comprendre la gravetat del problema i la necessitat de trobar una sortida de progrés col·lectiu, que en aquest cas l’avenç de la tecnologia es va a encarregar de donar en la mesura que la societat, les seves autoritats i les seves organitzacions l’assumeixin.
Un altre capítol d’enorme importància en el tema, i que no pocs cops s’ha plantejat, és el de la llibertat individual davant de conductes que han de ser assumides col·lectivament, com ho és un examen complet de la situació sanitària de cadascun.
La llibertat individual avui ha de ser defensada en un marc d’organització social democràtica que permeti a cada qui disposar de la informació per fer millors les seves condicions la seva vida i fer amb ella el que consideri més convenient i amb bona capacitat social d’assessorament. Perquè a més davant l’individu que suposadament no vol conèixer la seva veritat sanitària, hi ha la dels grans conglomerats empresarials que la disposen per tot allò que és el seu negoci, i tant que és una trava per a la salut pública, doncs van a l’atenció del fet consumat i no de la prevenció.
Finalment i per ara, abordem també el Sistema Nacional de Cures, l’èxit i el cost d’aquest projecte molt important del Govern, està molt relacionat amb això que estem exposant, en què cadascuna de les persones assistides pugui comptar amb aquesta informació, per al millor desenvolupament del conjunt del projecte. Una cosa és pressupostar sabent el que s’atén i una molt altra, atendre els fets consumats. És una conducta a canviar, per a la qual es necessita també voluntat política.
Jorge Aniceto Molinari,
Lavalleja, 20 d’agost del 2017.
Nota:
1El Pla Ceibal és un projecte socioeducatiu d’Uruguai. Va ser creat per decret del 18 d’abril de 2007 «per tal de realitzar estudis, avaluacions i accions, necessaris per proporcionar un computador portàtil a cada nen en edat escolar i a cada mestre de l’escola pública, així com també capacitar els docents en l’ús d’aquesta eina, i promoure l’elaboració de propostes educatives acords amb les mateixes». La sigla Ceibal és un retroacrònim que significa «Connectivitat Educativa d’Informàtica Bàsica per a l’Aprenentatge en Línia». Font: Wikipèdia.
[:]